LGTBIQA+: No n’hi ha prou amb no discriminar

Fa poc més d’un any vaig treballar en una organització durant un parell de mesos. Recordo els nervis a l’entrevista, però no la del procés de selecció, sinó el moment en què em van demanar les meves dades. És un dels molts moments en el que, de nou, vaig haver de dir:

“el nom que posa al meu DNI no és el que faig servir” i després d’una breu pausa: “…sóc una persona trans”.

Aquests moments encara em tensen. I mira que em dedico, entre altres coses, a sensibilitzar sobre la diversitat sexual i de gènere! Però em sento a vegades vulnerable en situacions en què he de compartir parts de mi sense poder-ho triar del tot.

Perquè això que em passa a mi, també els passa a moltes persones LGTBIQA+. De formes diferents, en intensitats diferents, però amb el mateix rerefons: “Aquest serà un espai prou segur? Podré habitar-lo amb tranquil·litat o hauré d’explicar-me, justificar-me, fins i tot defensar-me?”

El pes invisible, quotidianitat i tensió.

Quan parlem de diversitat sexual i de gènere molt sovint parlem de protocols, llenguatge, drets… I és cert que cal posar-hi atenció, però abans de tot això hi ha una cosa més profunda: la quotidianitat.

Hi ha en la quotidianitat tot de petits pesos que a vegades condicionen la manera com estem en un grup:

• La tensió quan es parla de parella o família i no sabem com de segur és l’espai
• L’esgotament per haver d’explicar constantment la nostra existència de manera pedagògica, de triar quan i com fer-ho
• La incomoditat de rebre preguntes íntimes que no faríem mai a una persona heterosexual o cisgènere

Poden semblar coses subtils, però són una càrrega desgastant, i sovint poden afectar la manera com ens relacionem, com treballem i com habitem els espais.

I què podem fer? Revisar-nos per crear espais més segurs.

Crear espais inclusius implica un canvi de mirada. De revisar com ens relacionem, quins comentaris normalitzem, quines realitats invisibilitzem, quins privilegis donem per fets, com n’estem d’informades… Perquè quan algú et digui que fa servir un nom diferent al del seu DNI o que té dues mares quan li reculls dades familiars, tenim l’oportunitat de poder rebaixar aquesta tensió i vigilància i fer que l’espai sigui una mica més segur. És disponibilitat d’escolta i ganes de revisar-nos.

Per si us ho esteu preguntant, la resposta de la persona de recursos humans quan vaig explicar-li allò del nom, malauradament, va ser dir-me amb molta tranquil·litat “doncs haurem de posar el teu nom del DNI a la documentació i base de dades, però si vols podem posar el teu nou nom en parèntesi”.

I jo no ho sabia, en aquell moment, però tenia dret a fer servir el meu nom a la feina. No n’hi ha prou amb no discriminar. Cal estar informades sobre els nostres drets, necessitats, i com opera l’opressió sistèmica. Cal generar espais més segurs.

Això implica repensar els espais, els currículums, les relacions, les acollides, els imaginaris… I és una responsabilitat compartida.

Si tot això et ressona i tens ganes d’entendre més, si vols aprendre com fer que els espais que habites siguin més segurs per a totes les persones (fins i tot aquelles que sentim una punxada de tensió quan arribem a un espai nou), et convido al curs que hem creat:

Gestió inclusiva de la diversitat sexual i de gènere: Curs per a professionals que volen crear espais més segurs per al col·lectiu LGTBIQA+

Aquest curs és en línia i en diferit. El pots fer en qualsevol moment i el trobaràs a la nostra plataforma formativa Sotabsc. Per a més informació i inscripcions consulta aquest enllaç. 

En aquest curs parlem sobre llenguatge i protocols… però també sobre maneres de relacionar-nos, de veure el món i de com fer canvis reals i conscients.

Gràcies per llegir-me i gràcies per cuidar els espais on vivim, treballem i aprenem.

Anuk Alegre, treballador de Quatre Cantonades.