Com podem incorporar la corresponsabilitat i les cures en la nostra manera de treballar?
Quan parlem de corresponsabilitat, sovint pensem en com repartim les tasques de casa o en com compartim la cura d’infants i persones dependents. I, efectivament, aquesta és una part important de la corresponsabilitat. Però el concepte va molt més enllà.
La corresponsabilitat té a veure amb com distribuïm les responsabilitats necessàries per sostenir la vida i el benestar de les persones. I, per tant, també té molt a veure amb la manera com ens organitzem en els nostres equips, entitats, empreses, administracions i centres educatius.
Perquè cuidar no és només una qüestió de l’àmbit privat. També cuidem —o deixem de cuidar— a través de la manera com treballem, prenem decisions, distribuïm responsabilitats i dissenyem els espais i serveis que oferim.
Què vol dir parlar de cures?
Les cures són totes aquelles activitats, relacions i responsabilitats que necessitem per al benestar de les persones i per sostenir la vida.
Quan pensem en cures, ens poden venir al cap accions molt visibles: preparar un àpat, acompanyar una persona al metge, tenir cura d’un infant o ajudar algú que ho necessita.
Però hi ha moltes altres tasques de cura que són menys visibles: escoltar, acompanyar emocionalment, detectar que alguna cosa no funciona, recordar, anticipar necessitats, organitzar, coordinar, mantenir els vincles o estar pendent de com està la resta de persones.
Aquesta dimensió més invisible és important perquè no és el mateix fer una tasca que assumir-ne la responsabilitat.
No és el mateix que algú ens digui què cal fer i nosaltres ho fem, que saber què cal fer, anticipar-ho, organitzar-ho i assumir que és responsabilitat nostra que passi.
Això és especialment rellevant quan parlem de corresponsabilitat.
La corresponsabilitat dins dels equips
Les organitzacions estan formades per persones que treballen juntes, i treballar juntes implica molt més que repartir funcions.
En qualsevol equip hi ha responsabilitats relacionades amb la coordinació, la comunicació, la presa de decisions, l’acollida, la participació, la gestió de les diferències o el sosteniment de les relacions.
Quan aquestes responsabilitats no estan compartides, poden acabar recaient sempre sobre les mateixes persones.
Ens hem de preguntar: Qui assumeix que aquesta tasca existeix? Qui està pendent que es faci? Qui anticipa les necessitats? Qui sosté les relacions i el benestar de l’equip? Quines responsabilitats queden concentrades en determinades persones? Quines tasques són visibles i quines passen desapercebudes?
Posar aquestes qüestions sobre la taula ens permet veure que la corresponsabilitat també és una qüestió de repartiment del treball invisible.
Això pot generar sobrecàrrega, però també pot limitar l’autonomia de l’equip: unes persones acaben assumint la responsabilitat de sostenir-ho tot mentre d’altres queden en una posició més passiva.
Treballar la corresponsabilitat implica, per tant, revisar com distribuïm les responsabilitats i crear les condicions perquè més persones puguin assumir-les.
I això també té a veure amb el lideratge. Un lideratge corresponsable no consisteix a fer-se càrrec de tot perquè les coses funcionin, sinó a facilitar que les responsabilitats es puguin compartir, que les persones tinguin autonomia i que cadascú pugui posar les seves capacitats al servei del projecte.
I què passa amb les organitzacions que ofereixen serveis?
La mirada de cures i corresponsabilitat també és important quan una organització, una administració o un centre educatiu ofereix un servei a altres persones.
Perquè la manera com dissenyem un servei pot facilitar o dificultar la vida quotidiana de les persones que l’utilitzen.
Els horaris, els espais, els formularis, els canals de comunicació, el llenguatge, els requisits d’accés o la manera d’organitzar una activitat no són elements neutres.
Podem pensar, per exemple, en una activitat participativa programada en un horari que fa molt difícil que hi assisteixin persones amb responsabilitats de cura. O en un tràmit que requereix molts desplaçaments i temps. O en un servei que pressuposa un determinat model familiar. O en una activitat que no té en compte diferents necessitats d’accessibilitat.
Incorporar una mirada corresponsable ens convida a fer-nos preguntes com:
A qui estem facilitant la participació? Qui pot quedar fora? Quines responsabilitats tenen les persones que utilitzen aquest servei? Quines barreres els estem posant? Estem tenint en compte la diversitat de les seves realitats?
Això és especialment rellevant en les administracions públiques, però també en les entitats, les empreses i els centres educatius.
Construir organitzacions més corresponsables
La corresponsabilitat, per tant, no és només una qüestió de repartir millor les tasques.
És una manera d’entendre com volem organitzar-nos i com volem sostenir els nostres projectes i les persones que en formen part.
Implica revisar la distribució de les responsabilitats dins dels equips, donar valor a les tasques de cura que sovint queden invisibilitzades, facilitar la participació, dissenyar serveis més inclusius i tenir en compte les diferents realitats de les persones.
Des de Quatre Cantonades treballem aquesta mirada amb empreses, entitats, administracions i centres educatius, a través de formacions, tallers i processos d’acompanyament adaptats a cada realitat.
Perquè cuidar no és només una qüestió individual.
Cuidar també és una manera d’organitzar-nos. I compartir les responsabilitats que fan possible que els projectes, els equips i les comunitats funcionin també és corresponsabilitat.
Des de Quatre Cantonades treballem aquesta mirada amb equips, organitzacions, administracions i espais educatius, adaptant els continguts a cada realitat.
Oferim formacions, tallers i acompanyaments per aprofundir en les cures i la corresponsabilitat, la perspectiva de gènere i la seva aplicació pràctica en els diferents contextos de treball.
Vols incorporar aquesta mirada al teu equip, organització o projecte? Escriu-nos i t’expliquem com ho podem treballar.
