Jo també soc una impostora
Fa només dos mesos que treballo a Quatre Cantonades. Fins ara, havia estat lluitant per tirar endavant un projecte que, malgrat ens ha fet molt feliços, no ens ha permès viure’n. Ara em trobo en una nova etapa, plena d’il·lusió, però també de dubtes i pors. Hi ha moments en què sento que no me’n sortiré, que no té cap sentit que sigui aquí, que descobriran que es van equivocar contractant-me. I d’altres en què em sento plena de força, capaç de tot, amb ganes d’aprendre i aportar.
Avui us escric per compartir amb vosaltres precisament això: el fantasma de l’exigència.
La síndrome de la impostora en mi
Quan vaig començar, ho veia com una oportunitat increïble: podia fer moltes coses noves i aprendre moltíssim. Però de seguida van aparèixer els dubtes. Em sentia bloquejada, pensava que no estava prou formada, que no tenia prou coneixement per parlar amb seguretat, que no estava a l’altura. La comparació amb les companyes era constant. I, sobretot, em costava molt respectar el meu propi procés d’aprenentatge i adaptació: sentia que ho hauria de fer tot bé des del primer dia.
Mirada sistèmica
Amb el temps, he començat a entendre que la síndrome de la impostora no és només una qüestió individual. No és només una veu interna que ens diu que no som prou bones. Té molt a veure amb el context social i cultural. Afecta especialment a dones, persones racialitzades… desenvolupar
Els espais segurs, la col·lectivitat i el suport mutu són claus per combatre’l. Encara que no sempre ens trobem, saber que formo part d’un grup que valora les persones pel que són i no només pel que fan em reconforta. Ahir, per exemple, em tremolava el cos i tenia una opressió a la boca de l’estómac. Però en compartir-ho amb una amiga, em vaig sentir molt més alleujada. Per què m’oblido tant sovint de com n’és d’important?
Eines i aprenentatges
A poc a poc, vaig descobrint què em fa brillar, quins espais em permeten créixer i com vull estar en aquest nou camí. Vull ser lliure per aprendre, ser qui sóc, brillar sense por. Trio ser lliure. I, sobretot, trio respectar-me.
Gràcies per llegir-me. Escriure això ja em fa sentir una mica més a casa dins d’aquesta comunitat.
Per acabar, m’agradaria fer-te dues invitacions.
La primera és que, si t’ha ressonat alguna cosa del que he explicat, t’animis a escriure’ns compartint la teva experiència. Ens encantarà llegir-te!
La segona és convidar-te al taller que farem dijous 6 de març: La síndrome de la impostora. Desmuntant el mite de la perfecció. Un taller online on aprendrem què és la síndrome de la impostora, com identificar-la i algunes eines per fer-hi front. Una oportunitat per posar paraules al que sentim i començar a transformar-ho juntes.
Ens hi veiem!
Maria Ribot
Treballadora de Quatre Cantonades
