L’art d’escoltar veritablement
Una de les tasques més importants que fem a Quatre Cantonades és ensenyar i acompanyar en la pràctica de l’escolta. Encara que sembli que escoltem tot el dia, fer-ho de manera veritable no és tan habitual. I precisament aquí és on sovint neixen els conflictes: quan no ens escoltem profundament ni a nosaltres mateixes, ni a les altres persones.
Fa vuit anys vaig conèixer la Comunicació NoViolenta (CNV) de Marshall Rosenberg, i aquell moment va marcar un abans i un després en la meva vida. Tant, que vaig decidir estudiar-la, practicar-la i integrar-la plenament. Ara, m’agradaria compartir amb tu dues claus transformadores que m’ha aportat aquesta pràctica:
1. Per resoldre un conflicte, no cal estar d’acord. Cal reconèixer-nos.
Quan parlem d’escoltar de veritat, parlem de mirar més enllà de les paraules. En la comunicació quotidiana, sovint expressem opinions o judicis, però no mostrem què sentim realment ni allò que és essencial per a nosaltres. I quan escoltem, també ens passa: ens quedem amb la superfície del que l’altra persona diu, però no connectem amb el que li està passant de debò.
Una de les claus de la CNV és entendre que no cal pensar igual per entendre’ns. Només cal crear espais de reconeixement mutu, on puguem respectar les experiències de cadascú. Quan això passa, la comunicació canvia —i, t’ho asseguro, es produeix una mena de màgia. És més fàcil decidir, col·laborar i conviure.
Però escoltar així no és fàcil. Si de vegades ni tan sols sabem què ens passa a nosaltres, com podem intuir què li passa a l’altra persona? Aquesta és la base del treball amb la CNV: aprendre a escoltar-nos amb honestedat i profunditat per poder fer el mateix amb els altres. Com més ens escoltem de veritat, més capacitat tenim d’acollir l’altre des del respecte i la presència.
2. Escoltar no vol dir resoldre. Vol dir estar-hi.
Durant molt temps vaig creure que, si algú m’explicava una situació difícil, la meva tasca era ajudar-lo a trobar una solució. I quan sentia emocions intenses, de seguida volia fer-les desaparèixer buscant estratègies útils.
Però amb la CNV he après que, sovint, la millor ajuda és una escolta sense judicis ni consells. Hi ha moments en què només necessitem que ens escoltin i ens sostinguin emocionalment, sense intervenir. Només així podem connectar amb nosaltres mateixes i trobar respostes des de dins.
A això en diem escolta empàtica: estar plenament presents, sense voler canviar res. Quan acompanyem les emocions des d’aquest lloc, les solucions apareixen de forma més orgànica i encertada. I si no ens demanen opinió, no cal donar-la.
Un art que es practica
La Comunicació NoViolenta és un art. Requereix habilitats, paciència, intuïció i molta pràctica. I per a mi, és un dels aprenentatges més profunds que he fet —i que m’apassiona compartir tant a nivell personal com professional.
En dues setmanes, em certifico oficialment com a Formadora i Facilitadora en Comunicació NoViolenta a escala internacional. És un moment molt especial que volia compartir amb tu, i em fa molt feliç fer-ho des de Quatre Cantonades, el lloc des d’on compartim aquesta mirada amb tantes persones i equips.
Acompanyem processos reals de canvi
A Quatre Cantonades treballem amb persones, equips i organitzacions que volen abordar els conflictes amb una mirada transformadora. La CNV és una de les eines clau que utilitzem, juntament amb d’altres, perquè sabem —per experiència— que funciona i transforma.
Si vols saber-ne més, o creus que aquesta mirada pot aportar valor a la teva organització, estarem encantades d’escoltar-te i fer-te una proposta ajustada a les vostres necessitats.
Gràcies per ser a l’altra banda,
Irene Muñoz Glatz
Sòcia treballadora de Quatre Cantonades
