Jo també soc una impostora
Fa només dos mesos que treballo a Quatre Cantonades. Fins ara, havia estat lluitant per tirar endavant un projecte que, malgrat ens ha fet molt feliços, no ens ha permès viure’n. Ara em trobo en una nova etapa, plena d’il·lusió, però també de dubtes i pors. Hi ha moments en què sento que no me’n sortiré, que no té cap sentit que sigui aquí. I d’altres en què em sento plena de força, amb ganes d’aprendre i aportar.
És per això que avui escric per explicar-te un dels meus secrets més ben guardats: jo també sóc una impostora.
La síndrome de la impostora en mi
Quan em van proposar de treballar a Quatre Cantonades, ho vaig viure amb una alegria i una il·lusió enormes. Quina oportunitat que em donava la vida!
Ben aviat però, van començar a ressonar unes veus conegudes dins meu: ‘no tens la formació adequada’, ‘les teves companyes en saben més’, ‘no estàs preparada per aquest repte’… Que difícil és respectar i gaudir el propi procés d’aprenentatge i adaptació enmig d’aquesta tempesta!
Sovint, quan em poso davant d’un nou repte que m’il·lusiona, entro en un cicle que es repeteix continuament. Al principi, m’omplo d’entusiasme, però de seguida apareix la por. Tot i així, m’hi llanço, i en general, les coses acaben anant bé. Llavors, em relaxo… però només per un moment perquè de seguida em dic a mi mateixa: “Bah! Ha estat qüestió de sort.” I així, torna a començar, com un peix que es mossega la cua.
Però no, no és qüestió de sort. I no, tampoc soc un frau. Molt probablement és la síndrome de la impostora. I així és com opera, instal·lant dubtes allà on hi hauria d’haver confiança.
Això és molt més gran que jo
La síndrome de la impostora és la percepció interna de no estar a l’altura del que esperem (o s’espera) de nosaltres. I posar nom a aquesta dinàmica ens ajuda també a posar-hi llum i consciència per entendre que va molt més enllà de nosaltres.
Les estructures de poder i les desigualtats socials tenen un paper clau en aquesta experiència. La manera com ens ajustem (o no) als estàndards dominants influeix directament en la percepció que tenim de nosaltres mateixes.
Fem-ho juntes!
Entendre el que m’està passant em cuida i m’ajuda a ser més compassiva amb mi mateixa. Però sobretot, entendre que és resultat d’unes dinàmiques socials molt més grans que jo, m’aporta consciència i força per combatre-les.
A poc a poc, vaig descobrint què em fa brillar, quins espais em permeten créixer i com vull estar en aquest nou camí. Trio ser lliure i, sobretot, trio respectar-me.
Buscar espais per compartir les vivències que ens fan sentir més soles em sembla una forma molt poderosa de transformar-les i créixer. Fem-ho juntes!
Per acabar, m’agradaria fer-te dues invitacions.
La primera és que, si t’ha ressonat alguna cosa del que he explicat, t’animis a escriure’ns compartint la teva experiència. Ens encantarà llegir-te!
La segona és convidar-te al taller que farem dijous 6 de març: La síndrome de la impostora. Desmuntant el mite de la perfecció. Un taller online que té per objectiu entendre més a fons què és la síndrome de la impostora i les seves dinàmiques, com identificar-la i compartir algunes eines per fer-hi front. Una oportunitat per posar paraules al que sentim i començar a transformar-ho juntes.
T’hi pots inscriure aquí: https://sotaboscformacio.cat/formacio/sindrome-de-la-impostora/
Si tens interès en algun altre dels tallers de gènere que oferim, no dubtis a escriure’ns a contacte@quatrecantonades.cat.
Gràcies per llegir-me. Escriure això ja em fa sentir una mica més a casa dins d’aquesta comunitat.
Maria Ribot
Treballadora de Quatre Cantonades
