La politització del malestar

Davant al malestar social, respostes col·lectives! 

Parlem molt de salut mental, però… en parlem amb prou profunditat? Tenim en compte tot el que l’impacte?
Massa sovint, el patiment emocional s’entén com un problema individual que cal gestionar en silenci. Però no tot el malestar neix dins nostre, ni es pot resoldre només des de la responsabilitat personal.

Vivim en una societat que tendeix a individualitzar el patiment, a veure’l com una disfunció interna que s’ha de corregir, sovint obviant les causes estructurals que el poden generar o agreujar. Aquesta mirada és el reflex d’un sistema marcat per l’individualisme i reforçat per un model biomèdic i psicopatologitzant de la salut mental, que acostuma a centrar-se en els símptomes més que en les causes.

Què passa quan deixem de preguntar-nos què hi ha darrere del malestar?

Quan medicalitzem o diagnostiquem sense tenir en compte les condicions de vida, les desigualtats, la manca de vincles o d’espais segurs, el ritme i l’exigència del sistema, el que fem és descontextualitzar una part important del sofriment humà.

És fàcil sentir-se desbordat en un entorn que no garanteix condicions dignes de vida, que premia la productivitat per sobre del benestar, i que castiga la vulnerabilitat. Quan això passa, el malestar s’interioritza, es viu en soledat i sovint es patologitza.

Una mirada política, comunitària i relacional de la salut mental.

Per això volem reivindicar, una mirada que entengui que cuidar-se no és només responsabilitat de la persona, sinó que és també una tasca col·lectiva, social i estructural.
La salut mental no es pot desvincular de:

  • Condicions laborals i de vida dignes
  • Estabilitat econòmica i emocional
  • Vincles sans i relacions de suport
  • Espais segurs per ser, expressar-se i pertànyer.

Tot això forma part del benestar emocional. I tot això, massa sovint, és difícil d’aconseguir dins d’un sistema que no prioritza la vida ni la cura, sino el rendiment i la competitivitat.

Polititzar el malestar és reconèixer que el sofriment individual té causes col·lectives.
És deixar de culpabilitzar la persona i començar a mirar el sistema.
És entendre que la transformació personal i la transformació social van de la mà.
És obrir espais per parlar, per compartir, per cuidar-nos juntes.

Des de Quatre Cantonades, treballem per posar consciència i cura a les dinàmiques que sostenen la vida: les relacions, la convivència, la pertinença i el benestar.
Creiem que transformar el malestar comença per reconèixer-lo, i que el treball personal és indestriable del col·lectiu.
Acompanyem processos que dignifiquen, que posen paraules i que generen espais on la vulnerabilitat no sigui una amenaça, sinó un pont cap a la comunitat.

Això que sents, té sentit.
No ho has de passar sol/a. Parlem-ne.

Si formes part d’un col·lectiu, organització o comunitat i voleu incorporar eines per cuidar les relacions i afavorir entorns més sostenibles i conscients, estem aquí per caminar plegades.

Blanca Mensa, treballadora de Quatre Cantonades.





imatge del post
Benestar emocional | Convivència | Gestió de conflictes

Explora més articles de Quatre Cantonades